dimecres, 14 de juliol del 2010

dimarts, 6 de juliol del 2010

Carles II


El poble el coneixia amb el nom de Fetillat (Hechizado) perquè el seu lamentable estat físic s'atribuïa a influències diabòliques. Sembla que els successius matrimonis consanguinis de la família real van produir tal degeneració que Carles va créixer raquític, malaltís (amb freqüència era atacat per violentes febres que el postraven al llit; tot just pujava al seu carruatge, els vòmits l'obligaven a desistir del viatge, i quan era a l'aire lliure, li supuraven els ulls) i de curta intel•ligència (possiblement tenia algun tipus de trastorn mental), a més d'impotent, cosa que va implicar un greu conflicte successori, en morir sense descendència i extingir-se així la branca espanyola dels Àustries.

Les causes de la Guerra de successió


El 1700, Carles II de Castella i d'Aragó va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó duc d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó. La guerra va començar perquè l'emperador Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques; a més, a mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu, d'altres potències europees, com ara, principalment, Anglaterra, Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos van aliar-se amb l'Imperi per oposar-se a l'expansionisme francès, com també, en el cas anglès, per assegurar la successió al seu tron de prínceps protestants; de fet, la Guerra de Successió Espanyola s'inscriu dins d'allò que alguns historiadors anglesos denominen la Segona Guerra dels Cent Anys, concepte que designa la constant rivalitat anglofrancesa que existí en tots els conflictes europeus que es donaren entre 1689 i 1815.